dilluns, 19 de novembre de 2012

El pais dels cinc sentits

Aquest és un conte sobre el cos humà, una forma divertida de treballar les parts de la cara i els sentits.
Diu així...

Hi havia una vegada un pais molt llunyà que tenia uns habitants una mica especials...
Al poble dels ulls vivien molts ulls que tot ho miraven: el sol, els núvols, els animals, les plantes... però no podien fer res més, només mirar.
El poble de les orelles estava plenet d'orelles grandíssimes que tot ho escoltaven: el cant dels pardalets, el vent quan bufava, la música... però no podien fer res més, només escoltar.
També estava el poble dels nassos, amb nassos de tots els tamanys, més grans, més menuts, que estaven tot el dia olorant: perfums, la llenya cremada, la fruita i altres menjars... però no podien fer res més, només olorar.
I com no, una miqueta més lluny, el poble de les boques, les tenia de totes les formes possibles: gruixudes, finetes, que parlaven, reïen, cantaven, cridaven, menjaven, mastegaven... però no podien fer res més.
El poble de les mans les tenia de més llargues, de curtes, amb ungles mossegades, amb ungles pintades i es dedicaven a tocar-ho tot: la terra banyada, les pedres aspres, l'aigua freda... i a més a més aplaudien, es xocaven entre elles, saludaven... però no podien fer res més.
I així passaven els dies en aquestos pobles: els ulls mirant, les orelles escoltant, els nassos olorant, les boques tastant i les mans tocant, però en el fons estaven tots ben avorrits.
Un dia, passejant passejant es van trobar uns habitants de cada poble i van pensar que estaria molt interessant si pugueren juntar-se tots. i així ho van fer: es van reunir i els ulls van anar buscant unes orelles, després una boca i un nas i per últim unes mans. i es van adonar que així podien fer moltes més coses: mirar, escoltar, olorar, parlar i tastar i tocar i que era molt més divertit.
I des d'aquell dia ja no era el pais dels cinc sentits, es va convertir en el pais de molts xiquets i xiquetes que ballaven i cantaven i eren molt amics i es divertien d'allò més bé.