divendres, 21 de desembre del 2012

The Snowman

The Snowman és un conte infantil anglès escrit per Raymond Briggs al 1978. Tracta d'un nen que construeix un ninot de neu que quan arriba la nit cobra vida.
Anys més tard, al 1982, aquest conte es va convertir en un curtmetratge d'animació candidat a un premi Òscar.

Val la pena fer un cop d'ull a aquesta película tan tendre i sense paraules, ideal per a aquestes dates.


BONES FESTES FAMÍLIES!!!

dimarts, 11 de desembre del 2012

Merry Christmas

Bon dia famílies! Avui us deixem l'enllaç a un petit joc de Nadal en anglès per a que el pogueu posar als vostres fills a casa. 

Feu click aquí

dilluns, 19 de novembre del 2012

El pais dels cinc sentits

Aquest és un conte sobre el cos humà, una forma divertida de treballar les parts de la cara i els sentits.
Diu així...

Hi havia una vegada un pais molt llunyà que tenia uns habitants una mica especials...
Al poble dels ulls vivien molts ulls que tot ho miraven: el sol, els núvols, els animals, les plantes... però no podien fer res més, només mirar.
El poble de les orelles estava plenet d'orelles grandíssimes que tot ho escoltaven: el cant dels pardalets, el vent quan bufava, la música... però no podien fer res més, només escoltar.
També estava el poble dels nassos, amb nassos de tots els tamanys, més grans, més menuts, que estaven tot el dia olorant: perfums, la llenya cremada, la fruita i altres menjars... però no podien fer res més, només olorar.
I com no, una miqueta més lluny, el poble de les boques, les tenia de totes les formes possibles: gruixudes, finetes, que parlaven, reïen, cantaven, cridaven, menjaven, mastegaven... però no podien fer res més.
El poble de les mans les tenia de més llargues, de curtes, amb ungles mossegades, amb ungles pintades i es dedicaven a tocar-ho tot: la terra banyada, les pedres aspres, l'aigua freda... i a més a més aplaudien, es xocaven entre elles, saludaven... però no podien fer res més.
I així passaven els dies en aquestos pobles: els ulls mirant, les orelles escoltant, els nassos olorant, les boques tastant i les mans tocant, però en el fons estaven tots ben avorrits.
Un dia, passejant passejant es van trobar uns habitants de cada poble i van pensar que estaria molt interessant si pugueren juntar-se tots. i així ho van fer: es van reunir i els ulls van anar buscant unes orelles, després una boca i un nas i per últim unes mans. i es van adonar que així podien fer moltes més coses: mirar, escoltar, olorar, parlar i tastar i tocar i que era molt més divertit.
I des d'aquell dia ja no era el pais dels cinc sentits, es va convertir en el pais de molts xiquets i xiquetes que ballaven i cantaven i eren molt amics i es divertien d'allò més bé.


divendres, 16 de novembre del 2012

En Jan Petit Quan Balla

Bon dia!
Avui us deixem una cançó tradicional perfecte per a treballar les parts del cos: En Jan petit quan balla

divendres, 21 de setembre del 2012

dijous, 13 de setembre del 2012

Santa Tecla a les escoles

"Santa Tecla a les escoles" és un programa municipal de divulgació de la cultura tradicional de Tarragona, adreçat a professorat, alumnat, mares i pares dels centres d’ensenyament d’infantil i primària de la ciutat i, en funció de les opcions de coordinació amb els centres propers, a les llars d’infants. L'activitat té lloc a les escoles els dies previs a les festes, amb la col·laboració dels grups del Seguici Popular, que realitzen la presentació d'un element o d'altres aspectes relacionats amb les festes de Santa Tecla.

Aquest any ens ha visitat la Vibrieta, la germana petita de la Víbria, i la Colla de Diables Voramar del Serrallo ens han explicat que és un drac amb cap, bec i potes d’àliga. Hem pogut tocar-la i ballar al so dels timbals.

Les festes ja són aquí!!!
VISCA SANTA TECLA!!! VISCA TARRAGONA!!!

dimecres, 12 de setembre del 2012

Inici del curs 2012 - 2013

Benvinguts al nou curs que avui mateix comença!!! Nosaltres ho tenim tot preparat. I vosaltres, esteu llestos?


 La meva escola

El pare i la mare
no pensen sinó amb mi,
em fan anar a l'escola
a aprendre a llegir.

Cantem, sabem rondalles,
tenim peixos i ocells,
plantem llavors menudes,
reguem arbres molt vells.

Ja sé les baceroles,
de comptes també en sé,
dibuixo flors i estrelles,
i escric d'allò més bé.

M'agrada tant l'escola
que no ho puc explicar,
a l'hora de sortir-ne
ja hi voldria entrar.

Poema: Àngels Garriga
Il·lustració: Roser Calafell

dijous, 19 de gener del 2012